Desintegracions.

arenas del pasado

Sent-ho que es perd, i que si no fos per uns quants com jo, ja s’hauria perdut. Malauradament, de forma silenciosa i lenta, com milers d’espècies en aquest món.

Els glaciars es fonen. Cada any, cada més, cada setmana, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon…cada simple transcurs del maleït rellotge. Gota que cau, gota que es fon entre les aigües mortes.

Sembla un pou sense sortida, un canvi climàtic irreversible, una olla a pressió amb el pistó ofegat…un malson tan feixuc, que em deixa clavat al llit.

Recaptiu de volcans a vessar de furiosa lava, i oceans inmensos que criden als quatre vents la seva alliberació, tal com ho fa un guepard front els caçadors, tal com ho fa un com jo en front de la societat.

Però hi ha bones notícies. Encara no se’ns ha fos la llengua. L’eina més poderosa, si es combina amb l’intel·lecte, pot donar pas a certa millorança fugissera del temps.

I deixa’m recordar-te que val més preuar els nostres béns, i no els forans temporals, perquè si és de pròpia elecció tal complicada situació, no m’abandonaré.

[Reconstruïm-ho].

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s