Nocturn.

lolam-20b-900x1260

Es pensava que era un dia com qualsevol altre, però aquell dia ja no. Ja no hi veia amb la subtil claredat amb què ho solia fer, ni es presentava tan bella com solia ser, més que res per què ja s’havia fet gran, i una visita in(esperada) va arribar per recordar-li.

 

Potser arribàs, però abans ja se n’havia escapat volant sobre els seus pensaments. Solia passar freqüentment, encara que aquella vegada somiava diferent, pensava diferent. L’experiència li havia obert els ulls, li havia canviat la mentalitat.

 

L’havien sorpresa amb cautiveri, i encara que no recordava exactament com era, li ho van negar. Sí, així de clar, era massa vella com per tornar a començar, estava massa espetllada com per tornar a estimar.

 

Estava decebuda amb la vida, estava disgustada amb el pas del temps. Aquelles marques d’edat no es corresponien amb ella, encara que acceptava que era un fet inevitable. Va decidir solucionar-ho o, més ben dit, va intentar sobrepassar-ho.

 

Va recórrer els suaus turons de la joventut passada, i va refredar l’ambient amb suspirs profunds. Calfreds anaven i venien, però una cosa era certa: l’essencialitat de l’humanitat no seria tal com es presenta si no es comportàs d’aquesta manera.

 

El moment va anar fent-se més poderós i, si voleu, més intens. Sabia que no duraria una vida, però duraria més que la trista realitat. Aquesta n’era la veritable solució: saber que el temps passa, però que no en totes les situacions per igual.

 

[Viu el temps a la teva manera].

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s