L’objecte.

zapatos y sombra

He perdut un objecte i no sé per què. Senzillament ha desaparescut de la meva vista, encara que continua sent present a la meva memòria.

M’he posat a comptar rajoles de casa i ja no tenien sentit, ni les escales que pujaven al terrat es conserven d’igual forma.

He alçat terra en pols des de racons fins a cantonades, i sols he aconseguit finestrals d’aigua seca després de tormentes d’estiu.

Veure en un mapa la teva petita gran illa, però no sentir-la, no apreciar-la; perquè mira, m’ha desaparescut de la vista.

Sentir el cant dels ocells al matí, i veure la posta de la tarda des de la balconada de casa, i així i tot haver d’admetre que no en disfrutes la seva presència.

Ho deman com un condemnat al seu assassinat, o com es presenta al pensament d’un esclau en front de la seva condició.

Necessit trobar-te, em fas falta d’una manera exagerada, d’una forma que, haven-te perdut, no en sé el motiu, i ja m’odiaràs, però no en tenc resposta.

[Preuat objecte meu, reapareix].

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s