Caos.

_20160814_170109

L’assentament del reposador ja no surt sobre l’asfalt recent acabat, però ni les gents romanen còmodes ni l’asfalt es conserva avui en dia.

No, ja tampoc sortim al carrer a jugar a la pilota ni es veuen cordes revoltar el vent a tota hora, sortim al carrer i ja ni en sabem els motius.

Vaja canvi m’ha revoltat el cap al veure com els mòbils automòbils han sustituït els pocs esbossos de naturalesa que compte enrere encara s’hi observaven.

N’és el llac allà tranquil que atrau personalitats humanitzades d’un vell i prosper futur, però ja no. L’aigua s’ens ha estancat i les pròsperes deshumanitzacions han mort.

Quina sensació em dóna la pluja sobre les fulles a plena migdiada de tardor, i fent pressió sobre les nostres diminutes fases alfa i beta recau gens plàcidament.

Recorda sols que després de cada caòtica tormenta no té perquè aparèixer la calma ni hi ha raons per creure que després d’una porta tancada apareixerà una finestra entreoberta.

[Rendició al caos, amics].

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s