Set anys de deute.

img_20161020_225832

Personatges que a dalt muntanya captiven, que a cop de paraula traspassen, des de viatges que desposseeixen de pares a fills fins a vols al mínim atzar de somnis de passat de fràgil seny en recent memòria.

Perquè els arbres més forts, són els que creixen amb el vent en contra. Causa de desesperant afecte immòbil de serena naturalesa d’entre alzinars i boscos d’incauta reunió final.

Base d’obscures connexions, raó de profundes desconfiances, presències de desig silenci exponenciat per expressions que no ressonen ni paraules que no es diuen. Perquè el més important, si cap, és el què no es diu.

Captivant ressò amagat per les poques neus d’hivern, a les nits d’un res fet molt de troncals de fum i sorolls de complaença que transporten en situació la facilitat del ser i sentir-se enfront de la visió del foc que no es veu.

Canvis d’ideació de desplaents set anys d’espera davant aquella cúpula d’on ressortia l’animal de qui vivia, les ombres del pare que no sentia i del jove que simplement resseguia, de calma completa, l’enemic habitant del rancor.

[I no torna qui retorna, mai].

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s