Viatge d’un nàufrag.

Es deslliguen les cordes del port,

s’enllesteixen les idees del capità,

i benvinguts a la submersió dels navegants.

 

I avui ja apareixen fissures visibles.

Surt la vida a navegar per nàutiques,

per niguls invisibles de no simple realitat.

 

Col·lapse d’onatge informació obsoleta,

però captivat immers dins la tranquilitat,

visualitzant però ignorant l’horitzó.

 

Tormenta d’altes-baixes pressions a deshora,

fràgil confusió lúcida a babor de canyons,

tènue claretat opaca a estribor de paraula.

 

Ja apareixen de fa temps moltes desancles,

esbossos d’una estranya pèrdua d’hèlix,

de mera impossible reconstrucció.

 

Perquè com a bon pirata de profunditats,

no desvetllaré el tresors que descobresc,

però tampoc recercaré quimeres.

 

I clar, el pessimista protestarà del vent,

mentres l’optimista esperarà que canvii,

però serà el realista que viri per ajustar’s-hi.

 

Recorda’t avui que la seguretat dels vaixells

es troba sempre en romandre a port,

però els vaixells no estan fets per quedar’s-hi.

 

[Posa’t al timó i navega (i obre els ulls)].